La banca somia la seva resurrecció

Publicat el 27 de Desembre de 2016

El sector financer afronta el 2017 amb l'esperança que l'entorn macroeconòmic i la seva pròpia situació després d'anys de penúries li permetin començar a remuntar el vol

La punxada de la bombolla immobiliària i creditícia de la dècada passada va ser l'avantsala de la Gran Recessió, la crisi iniciada el 2007, els efectes i desequilibris encara persisteixen en bona mesura a dia d'avui. Els principals perjudicats van ser els ciutadans -l' atur va créixer en 3 milions a Espanya-, però la destrucció de riquesa va arribar de ple a moltíssimes empreses i, per descomptat, a la banca.

En els últims deu anys, el sector financer ha transitat enmig d'un mar d'escàndols i pèrdues en els quals hi ha hagut de tot: fallides i rescats d'entitats, fusions, tancaments, milers d'acomiadaments i una gran destrucció de valor. La banca s'ha concentrat, ha destinat centenars de milers de milions d'euros a sanejar els seus balanços, ha ampliat capital per altres desenes de milers de milions i ara, per fi, aspira a començar a girar full. És només una aspiració, un desig, però amb cert fonament.

La victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units del 8 de novembre -juntament amb les seves promeses d'estímuls fiscals- i l'alça de tipus decidida per la Reserva Federal fa deu dies suposen l'inici de la fi de l'era dels infratipus d' interès que tant perjudiquen als bancs. I això els ajuda.

No tot està fet. A Espanya, el sector té encara pendent la privatització de Bankia i BMN i resoldre el futur del Popular -el sisè banc del país, ja sigui per seguir en solitari o integrat en un competidor- i de grups com Kutxabank, Liberbank, Unicaja i Ibercaja . Persisteixen alguns problemes, com el dels actius improductius provinents de l'empatx del totxo o l'excés de capacitat, però la sensació és que la major part de la feina està feta.

Millorar la rendibilitat és possible a curt termini perquè no hi haurà tantes provisions pel totxo.

Mentre Itàlia es disposa a rescatar a la Muntanya Paschi i a afrontar la manca de capital de bona part dels seus bancs per les escasses provisions, el sector financer espanyol pot pensar en posar el focus en el procés de digitalització i en la rendibilitat.

Ni la evolució del crèdit, ni dels marges d'interès o les comissions milloraran de forma espectacular al 2017, però sí que és previsible que hi hagi menys aportacions negatives i més positives derivades de la gestió dels actius. Seran necessàries menys provisions -el nivell de dotacions ja és alt i la morositat està caient- i hi haurà més beneficis extraordinaris per la venda d'immobles i sòl.

Font: La Vanguardia