¿Recuperació o estabilització immobiliària?

Segons les dades conegudes en els últims mesos sembla que el sector immobiliari està accelerant la seva recuperació aconseguint així l'estabilitat que va perdre durant els anys de crisi econòmica.

Però, ¿Es pot parlar d'una recuperació del sector immobiliari? Les dades apunten que el preu de l'habitatge ha baixat un 3,1% al mes de juny, respecte al mateix període de 2014, fet que porta a plantejar-se si la recuperació del sector immobiliari és real o no. El que sí és cert, és que hi ha una clara estabilització del sector immobiliari doncs, a jutjar per les dades, hi ha hagut un canvi de signe en els paràmetres, en passar d'una tendència descendent a una tendència d'estabilització ...

Pel que fa al preu de l'habitatge, s'està atenent a l'estabilització en funció de les zones i fins i tot dels districtes de les ciutats; hi ha zones on es produeixen increments molt lleus i, d'altres, on es produeixen descensos molt lleus

Increment de la compravenda

Així mateix,  als nivells de compravenda d'habitatges, l'últim informe de transmissions de drets de la propietat publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostra que es van registrar més de 30.000 operacions al juny, un 17% més que en el mateix període de 2014.

Respecte a les inversions estrangeres els experts asseguren que l'entrada de fons estrangers en el mercat espanyol està provocant el tancament d'operacions en les quals el preu del sòl és sorprenent, a causa principalment als curts terminis en els quals aquest tipus de fons es mouen. El sector immobiliari apunta directament als capitals estrangers, sobretot els xinesos i romanesos en l'àmbit del «alt standing». Només a Madrid un 18% de les operacions vénen per part de compradors xinesos. A més, en les zones costaneres han estat els estrangers els que han fet reflotar aquest mercat.

En definitiva, el sector immobiliari està patint un canvi de tendència però els nivells que es presenten no són els òptims per assegurar que es pot arribar als valors anteriors a la crisi. Per tant, el raonable, seria un creixement sostenible perquè tot vagi en sintonia, ja que no seria aconsellable tornar a cometre errors passats.