Què passarà amb l'habitatge el 2017: més obra nova i hipoteques més cares

Publicat el 13 de Gener de 2017

Les cases noves retallaran distància a les usades i seran el 30% de l'oferta i els preus no pujaran més del 3%

L'any no podia acabar millor per a milions d'hipotecats. La justícia europea obliga algunes entitats financeres a tornar tot el cobrat de més per les clàusules sòl, almenys 4.000 milions d'euros. Un regal nadalenc que, com a contrapartida, va a afectar d'una manera o altra a la butxaca dels que signin una nova hipoteca a 2017.

Els experts donen per descomptat que les entitats afectades van a encarir aquests préstecs. A més, "és probable que d'ara endavant es cobri per la prestació de serveis pels que fins ara no es cobrava, i que l'import de les comissions experimenti un increment", indica José María López, advocat especialista en regulació financera.

L'euríbor podria superar la barrera del 0% durant el segon semestre de 2017, segons Bankinter (ara està en el -,074%), el que encariria alguna cosa les quotes mensuals. I, també, s'espera per al juliol la seva actualització a l'euríbor més, el que podria augmentar la seva cotització.

Però no sembla que cap d'aquestes noves circumstàncies facin trontollar els fonaments d'un mercat que en 2016 ha refermat la seva reactivació: l'exercici acabarà a l'entorn de les 445.000 habitatges venuts, el que suposa un augment del 26% respecte a 2015, segons el Col·legi de Registradors. A més, l'estoc d'obra nova s'ha reduït gairebé un 20%, fins a les 388.000 cases.

No li ha anat malament a un sector on "els visats creixen a un ritme de gairebé el 40% i els preus s'estan estabilitzant en gairebé tot el país després de caure un 45% des dels màxims de la crisi". I la rendibilitat mitjana de l'habitatge ha escalat fins al 6,11%.

Enrere queden vuit anys d'ajustos. Però també enrere es deixa la por a noves bombolles. La pujada de preus difereix segons la font consultada, però no s'esperen encariments superiors al 3% de mitjana. "La recuperació serà lenta en un cicle expansiu suau i llarg. El creixement de preus serà del 2% i el sector de la construcció no tornarà a ser a curt termini un dels motors del creixement econòmic espanyol", segons l'Associació Espanyola d'Anàlisi de Valor (AEV). Dos de cada tres experts consultats per l'associació coincideixen que seran altres mercats, com el de serveis o el d'exportació, els que experimentin un creixement més significatiu.

Igual que l'economia i l'ocupació, el maó creixerà a un ritme més moderat.

El comportament tan desigual dels preus i de les compravendes continuarà. Tot i que la millora s'estendrà per més ciutats, la veritat és que el dinamisme de Barcelona, ​​Madrid, Costa del Sol, Alacant i les illes contrasta molt amb el que passa en zones d'interior i algunes costes amb alts nivells d'estoc i caigudes de preus .

Més de 500.000 habitatges canviaran de mans al pròxim exercici, coincideixen els experts. La previsió de Tinsa és l'augment en la compravendes de cases noves i usades d'entre el 10% i el 15%, entre 520.000 i 545.000 unitats.

Per la seva banda, el mercat hipotecari segueix mostrant condicions favorables per a l'endeutament de les llars i el saldo viu hipotecari acumulat per les famílies és ara un 20% inferior al màxim de 2010, segons BBVA. En 2017 se signaran entre 425.000 i 450.000 nous crèdits, entre un 5% i un 10% més que el 2016, preveu Jorge Ripoll.

En el terreny del finançament les hipoteques fixes segueixen marcant tendència, mostrant un perfil de comprador conservador que fuig del risc. Avui un terç dels nous crèdits hipotecaris se signa a tipus fix. Està per veure si aquests productes segueixen guanyat mercat en 2017.

De cara al nou exercici hi haurà fites importants. Un és que l'habitatge nou per fi despuntarà en les estadístiques oficials i retallarà distàncies respecte a la usada. Actualment, tot just el 10% és producte nou i tan sols hi ha disponibles 11 unitats per cada 1.000 habitants. En els propers tres anys, l'obra nova guanyarà terreny fins arribar a ser el 30% de l'oferta, enfront del 70% de la segona mà. Es calcula que la construcció d'obra nova augmentarà fins a cobrir una demanda d'unes 150.000 habitatges any i que l'activitat se centrarà a Madrid, Màlaga, Barcelona, ​​País Basc i Balears.

El mercat de lloguer seguirà sent un actor principal l'any que ve, protagonista a les ciutats de Madrid i Barcelona, ​​amb més de 40.000 contractes anuals en cadascuna. Molt per sota estan les Balears, Alacant, Màlaga, València o Sevilla, on se signen entre 3.000 i 7.000 contractes de lloguer a l'any. Les rendes estan pujant en bona part del país (al voltant del 4%) pel creixement de la demanda i la rigidesa de l'oferta. Per això, el sector demana a crits l'entrada d'operadors que aportin professionalitat i contribueixin a l'augment de l'oferta de lloguers, com ja passa en països com Alemanya.

El proper exercici també serà el de la maduració del sector dels servicers, les societats nascudes de les antigues filials immobiliàries de la banca.

Font: el país